Aquest projecte forma part d’Última 09, en els que ens proposaven crear una pintura mural resultat d’un procés d’investigació amb el territori que l’acull, en aquest cas la comarca del Priorat (Tarragona). El resultat l’expliquem a continuació.

Procés de treball

El Priorat és una de les comarques més despoblades de Catalunya. No obstant, una comarca viva al voltant de tres eixos principals: el vi, el paisatge i el sector de les energies, amb un fort protagonisme dels moviments socials locals. La Plataforma, que aglutina les iniciatives de caire ecologista, treballa per protegir el patrimoni paisatgístic, ecològic i cultural. Una de les iniciatives que impulsa és la de demanar per a la comarca l’estatus de Patrimoni Cultural de la Humanitat, per tal de protegir les seves formes de vida arrelades històricament.

Amb aquesta realitat se’ns planegen dos preguntes:

• S’està constituint al Priorat una mena de Parc Temàtic de l’Autèntic?
• Què hi ha a l’altra cara de la moneda?

Així doncs, ens proposem investigar sobre allò altre, pretenem reflexionar sobre els aspectes que complementen aquesta versió explicada, necessàriament parcial, del Priorat.

Les metodologies del procés de treball han estat les següents:

• Trobades concertades amb informants clau.
• Enquestes via e-mail
• Derives socio-geogràfiques
• Consulta de fonts secundàries d’informació
• Elaboració d’esborranys

Trobades concertades amb informants clau

De l’àmbit cultural i dels moviments socials locals.

Enquestes via e-mail

L’enquesta es va realitzar durant el mes d’octubre de 2009, via correu electrònic, cinc preguntes a 85 persones relacionades amb la comarca.

Resultats de l'enquesta sobre el Priorat

Derives socio-geogràfiques

Les derives sòcio-geogràfiques constitueixen una altra part important de la investigació, ja que han produït bona part del material gràfic i han permès configurar el mapa conceptual, bàsic per sintetitzar la informació.

La deriva és un procediment de la psicogeografia, pseudo-ciència creada pels situacionistes a finals dels 50 que pretén estudiar transversalment la urbs. Segons paraules de Debord,

“la deriva es presenta com una tècnica de pas ininterromput a través d’ambients diversos. El concepte de deriva està lligat indissolublement al reconeixement d’efectes de naturalesa psicogeogràfica, i a la afirmació d’un comportament lúdico-constructiu, el que la oposa en tots els aspectes a les nocions clàssiques de viatge i de passeig”
(Teoria de la deriva, Guy Debord, 1958).

Nosaltres hem emprat el neologisme “socio-geogràfic” per denotar que les nostres derives no han estat procediments guiats per les emocions i sensacions de l’investigador errant, sinó per les emocions i sensacions compartides per una part significativa de prioratins, factors als que hem de sumar l’atzar i les nostres decisions. El resultat, per tant, posa sobre la taula la significació compartida sobre diversos aspectes del territori.

Primera deriva

Destaquem el contacte que vam poder tenir amb agents del moviments socials i culturals de la zona, que ens van permetre afinar la vista amb tot allò relacionat amb els impactes paisatgístics: els molins de vent del Coll de la Teixeta, els dipòsits d’aigua de la Figuera, o la mala gestió del patrimoni cultural. També vam poder copsar la massiva presència de tot allò relacionat amb el vi: bodegues, vinyes, rutes… així com adonar-nos de l’existència dels rentadors a les afores dels pobles i de les Flors de Maig com a nodes culturalment actius.

Segona deriva

Vam anar aprofundint en els aspectes que ja s’havien despertat llavors: vam visitar la casa abandonada de les Mines de Bellmunt, on hi hagués pogut haver la seu del Priorat Centre d’Art; vam fer un especial seguiment als dipòsits, com a impactes paisatgístics però també com a llocs on es podria gaudir de l’aigua abundant (bany…). En aquesta segona visita van aparèixer alguns aspectes recurrents, com l’escassetat de pintades i l’abundància de murs, a més del semàfor de Falset, l’únic de la Comarca i que, a més, vam poder comprovar que només s’utilitza en àmbar. Per últim, vam sortir pel Coll d’Alforja, un lloc agraciat per observar el Montsant però que, com a contrapunt, pateix l’esvoranc provocat per una pedrera.

Tercera deriva

Ja disposàvem dels resultats de les enquestes i d’altra documentació, com ara la Carta del Paisatge del Priorat, d’on hem volgut reproduir els principals “punts d’observació i gaudir del paisatge”. Vam anar a veure els punts que ens faltaven entre aquells que la gent havia destacat com a significatius. Ens va cridar l’atenció Siurana: pel seu paisatge espectacular però també per ser l’únic lloc on vam veure estrangers. També, a banda de la “natura continguda ” de Fraguerau, vam fer un descobriment que condensa les tensions actuals del Priorat: un esquelet del que havia de ser un hotel contemplant un paisatge imponent. També ens va servir per fer un esbós d’alguns trets del caràcter de la zona, com el fet de que de vinagre, “procuren no fer-ne”.

Consulta de fonts secundàries d’informació

Al dossier del projecte hi ha una extensa secció d’enllaços a aquestes fonts.

Elaboració d’esborranys

Mapes sobre el que hi vam anar bolcant diversos aspectes: els resultats de l’enquesta, les rutes seguides i altres dades.

Versió online:

Versió mapa hackejat dels Paisatges del vi (Mapa turístic de la comarca del priorat):

Mapa de treball del Priorat

El següent esbos és un mapa mental conceptual que aglutina diverses fotografies preses durant la investigació, agrupades temàticament en categories que van des del que vèiem com a trets del caràcter prioratí, fins a altres més relacionades amb temes paisatgístics.

Mapa mental sense imatges

Mapa conceptual a la mida original

Resultats

Els resultats de les enquestes i les nostres pròpies investigacions ens imposen el mapa, i no la intervenció mural, com el format final més adequat per al projecte.

Mapa socio-geogràfic Priorat abstracte (Punts de significació)

El primer mapa que es va realitzar està fet en base a les respostes de les enquestes i les nostres observacions. És el mapa més abstracte ja que, al no tenir llegenda, és una simple relació de colors i tamanys geolocalitzats en un fons que no delimita cap territori en concret.

Mapa abstracte

Mapa socio-geogràfic Priorat (Punts de significació)

El segon mapa ja és menys artístic perquè té una funció molt més clara, ja que incorpora una llegenda. S’hi va incorporar informació extreta del Catàleg del Paisatge (punts d’observació i gaudir).

Punts de significació

Mapa socio-geogràfic Priorat (pastissos de significació)

El tercer vol mantenir el seu caràcter informatiu però agrupant la informació en gràfics tipus “pastís”, on la mida i color de les porcions complementa quantitativament la informació.

Pastissos de significació

Mapa socio-geogràfic Priorat (nivells de significació)

El quart mapa abandona l’estètica estadística per apropar-se més a la geografia. Aquí, les zones de color més fosc denoten la major significació de la part marcada. Aquestes zones bé poden ser fragments territorials objectivats (Montsant) o d’altres, com “la vista del Montsant des del Coll d’Alforja” que han aparegut de manera recurrent a les enquestes.

Nivells de significació

Mapa socio-geogràfic Priorat

En aquest mapa vam incorporar-hi aquella informació que no habiem sabut reflectir en els altres. Mitjançant senyalètica i, sobretot, creiem, els exemples de la columna de la dreta i els resultats de l’enquesta, hem pretès donar una idea global del nostre treball al Priorat: un mapa, o una guia, que serveixi per orientar una mirada més enllà del vi. Evidentment no és un llistat de tots els llocs i aspectes que han sortit. Hi ha molts impactes paisatgístics que no hi són o temes que podrien ser rellevants que no hem trobat. Però, curiosament, aquestes mancances són també importants. Perquè no hi és el que no hi és?

Mapa socio-geogràfic del Priorat

Conclusions

Hem volgut fer un mapa d’allò no ensenyable, del que no és material turístic i contrapunt a allò políticament innocu.

L’altre Priorat
Cap a un mapa socio-geogràfic de la comarca
Descarrega el dossier (PDF 9,88 Mb)

Ens van acompanyar Limow, Escif, Zosen, Skount, Sakristan, Ripo, Jordae, Marko, Argot, Miquel Wert, Otica, Scare i QS.

A més, vam poder comptar amb la inestimable ajuda de Sam3 per tractar de seguir augmentant el nombre de murs destinats a intervencions artístiques a la ciutat de Barcelona. Aquest es troba al districte del Guinardó.

Moltes gràcies a tothom!

Dia: 19-09-2009
Lloc: El almacén de Ideas, Huesca.
Hora: per confirmar.

Des del divendres 17 al diumenge 19 de juliol serem al Patio Maravillas de Madrid,  en el marc del festival d’art Crítica Urbana.

Dia: 17 al 19-07-2009
Lloc: Patio Maravillas. C/ Acuerdo, 8, 5a planta. Metro Noviciado.
Hora: veure programa.

Aquesta vegada, a més, vam poder comptar amb la inestimable col·laboració d’artistes locals com Shaggy, Sakristan i Zosen que, juntament amb una trentena de nois i noies del barri, van donar la seva particular emprempta a l’enrajolat de la part central de la Rambla del Carmel.

Novament, des de Difusor seguim insistint en l’absurditat de les regulacions municipals sobre l’espai públic amb un projecte que, a través de la pintura i el joc al carrer crea lligams comunitaris.

Més informació sobre el projecte aquí: http://www.difusor.org/2008/05/30/eixarrancats/

1r. ANIVERSARI GALERIA OBERTA

4 JULIOL 2009
Parc de les Aigües, Barcelona

La Galeria Oberta compleix un any i volem celebrar-ho amb vosaltres. Si et ve de gust venir a celebrar-ho amb nosaltres, envia’ns la teva sol·licitud per pintar ABANS DEL 26 DE JUNY.

Esperem veure’t!

www.galeriaoberta.difusor.org

Ha sortit publicat el llibre “Violencia y Salud Mental. Salud mental y violencias institucional, estructural, social y colectiva”, coordinat per Iñaki Markez Alonso, Alberto Fernández Liria i Pau Pérez-Sales i editat per la Asociación Española de Neuropsiquiatría. Hem col·laborat amb un text que porta per títol  “El Graffiti como herramienta social”, on abordem aquells aspectes de la intervenció urbana que afavoreixen una actitud crítica i la creació de lligams comunitaris, conectant-los amb la situació sociopolítica actual.

El capítol, així com la resta del llibre, esá disponible, gratis, a la web de la Asociación Española de Neuropsiquiatría (http://documentacion.aen.es/busqueda.asp?a=131-el-graffiti-como-herramienta-social.pdf).

Es projectaran un parell de videos (Camuflatge urbà i S.O.S.) de Difusor sota el marc de la Mostra Audiovisual de Cultura Urbana del 3er. Encuentro Urbano de Cultures

Dia: 11-06-2009
Lloc: Auditori IES Barri Besòs (Pujades 197)
Hora: 19:00

Llogar trossos d’espai públic és un negoci rodó per a molts: municipis, empreses de “comunicació exterior” i marques: una terrassa de bar per aquí, zones multicolor d’aparcament pertot arreu, estacions del nou servei “públic” de lloguer de bicicletes, tanques publicitàries, Mupis, lones que cobreixen edificis venent el que sigui … qualsevol excusa és bona per beneficiar-se de l’espai públic.

Aquestes empreses venen aquests productes així:

• localitzacions estratègiques.
• Excel lent qualitat de presentació.
• Manteniment i inspecció de tots els suports.
• 24 hores d’impacte (suports illuminats).
• Visió del suport 100% frontal (perpendicular al trànsit).

Per tant, una tanca publicitària es cobra perquè és un suport situat en l’espai públic, altament visible i que consta de les característiques anteriorment esmentades. Les diferències de preu varien en funció de la qualitat de la tanca (grandària, ubicació, lluminositat …) i de la quantitat de producte contractat.

Però, són les tanques l’únic suport publicitari amb què ens topem per aquí? Evidentment, no. Quan comprem una peça de vestir que satisfà les nostres necessitats, acostumem a acceptar que la seva marca estigui en un lloc ben visible. Fins i tot certes persones adquireixen les peces en funció de la visibilitat de la marca.

Aquesta practica ens recorda l’home anunci, una tècnica publicitària que consisteix en que una persona porti missatges publicitaris sobre el seu cos.

La missió de l’home anunci és passejar-se amb els seus missatges publicitaris, distribuint així memes promocionals. La seva major utilitat s’obté en transitar per espais habituals de relació: treball i oci. Anteriorment se’ls remunerava econòmicament. Avui dia, hi ha gent que paga per dur-los a la roba. Una vegada més, màrqueting 2.0 desenvolupat pels usuaris.

Aquest efecte de publicitat gratuïta es dóna en tots els productes que seran usats en espais públics, com portàtils, vehicles, motxilles escolars…

Per evitar fer publicitat gratis a les marques, proposem 2 solucions:

Solució n º 1: Debranding

1. No comprar productes que, encara que poguessin satisfer les nostres necessitats, intentin també usar-nos d’home anunci.
2. Comprar productes que no ostentin de la seva marca.
3. Comprar productes que encara que tenint la seva marca visible, sigui fàcilment tapable o eliminable:

El debranding és un terme amb el que pretenem encunyar una actitud: podem sucumbir als encants que una marca pugui oferir, però de cap manera els hi farem publicitat gratis. Eliminant o tapant la marca, convertim el seu producte en genèric per poder portar-lo d’acord als nostres principis antipublicitaris.

Per eliminar les marques cosides i brodades a la roba i complements necessitem:

Cutter, tisores o qualsevol eina tallant i punxeguda.

Amb paciència, treu totes les marques visibles de les teves peces de roba i complements, desfilant-les.

Per tapar marques estampades o que no poden ser eliminades amb el mètode anterior tenim diverses opcions:

Enganxines, xapes, pegats o trepitjar la marca amb un disseny nostre, també són eines molt efectives.

Solució 2: Persona anunci

Com hem vist, una persona situada a l’espai públic pot oferir similars prestacions, si no millors.

Per tant, tanques i persones serien comparables com a suport exterior vàlid per a l’emplaçament de publicitat. Què passa amb els preus? Si les marques han de pagar per exposar a l’espai públic en suports estàtics, per què no haurien de fer-ho en suports dinàmics?

Els preus de les tanques publicitàries a l’espai públic són aquests:

¿Que valdria un vianant?

Sota el marc del festival DeSFUNCIÓN de Pontevedra.